Banda Municipal de Castelló & M5 Mexican Brass estrenen "Pinzellades" de Juan Antonio Serrano.

12 de febrer a les 11:30h a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló

PROGRAMA DE CONCERT 

 

“Trencadís” 2014 de Miguel Angel Berbis

per a banda simfònica i electrònica

“Pinzellades” de Juan Antonio Serrano, per a banda simfònica i electrònica (estrena absoluta)

“Wait of the World” de Stephen Melillo per a banda simfònica

“La Topa” concert per a quintet de metalls i banda simfònica de Juan Vázquez, estrena absoluta

M5 Mexican Brass: quintet de metall

Marcel Ortega i Martí: Director

Aquest concert es realitza amb la beca “MEGA” (Mèxic a Escena, Grups Artístics 2021), un projecte recolzat pel Sistema de Suports a la Creació i Projectes Culturals (SACPC)

NOTES AL PROGRAMA

 

“Trencadís” 2014 de Miguel Angel Berbis

Para banda sinfónica y electrónica

El “trencadís” fue una técnica de decoración muy utilizada por los arquitectos del modernismo catalán. En esta obra musical, el “trencadís” es utilizado como un concepto alrededor de cómo oímos y percibimos la Naturaleza que nos envuelve a las gentes que vivimos en esta zona mediterránea.

“Pinzellades” de Juan Antonio Serrano

La idea de Pinzellades està inspirada en dos estils pictòrics ben diferenciats: el clarobscur, el qual busca contrast entre els elements il·luminats i els enfosquits, i el puntillisme, el qual recrea imatges mitjançant diferents gradients de punts.
L’obra busca nodrir-se d’aquestes dues tècniques i aplicar-les a paràmetres musicals, sent el clarobscur textures llargues, calmades i denses, i el puntillisme, passatges de caràcter ràpid i precipitat.

“Wait of the World” de Stephen Melillo

exigeix un compromís amb l’orquestració designada. La necessitat de l’expressiu supera les exigències tècniques de l’obra.
Cada mesura que passa representa l’ascens de l’home a través dels segles. Un codi arquitectònic antic basat en l’arquitectura de la Gran Piràmide de Gizeh revela l’ascens de la Humanitat a través de temps foscos. La trompeta anuncia el nou mil·lenni… on els nens portaran. Tot i així, esperem alguna cosa que ja ha passat… potser alguna cosa dins nostre. En el moviment final, s’exploren totes les tonalitats, excepte una. Finalment, arribem a aquesta nova clau, símbol del que esperem mentre portem sobre les nostres espatlles… el pes del món. Més enllà d’aquestes paraules, em costa descriure allò que per a mi només es pot dir com a Música. En aquest treball, més d’11 hores de Música anomenada STORMWORKS arriba a la seva conclusió temporal… i al seu nou començament. Great Music recrea el passat, revela el sempre present i planeja l’aventura humana que aviat es desenvoluparà.” -SLM 1997
Aquesta peça és per a músics de mentalitat simfònica i capacitat superior. Va ser encarregat pel Major Maurice Hamers i The Marine Band de la Royal Netherlands Navy.

“La Topa” Concierto para quinteto de metales y banda sinfónica de Juan Vázquez

A finals de desembre del 2022, el quintet de metalls M5 The Mexican Brass em va buscar per sol·licitar-me la composició d?una obra que tingués el format d?un concert. Una peculiaritat de l’obra sol·licitada era que el component solista del concert fos el mateix quintet. Una altra característica important era que el quintet no seria acompanyat d’una orquestra, sinó d’una banda simfònica. A més, se’m va convidar a incorporar a l’obra elements de la música tradicional mexicana. Davant aquests tres requeriments, la solució que em va semblar més sòlida era la de la topa.
Als pobles de Mèxic, potser amb més èmfasi en aquells amb costa al Pacífic, hi ha una gran tradició de bandes. És una cosa que va arribar amb el vell món. Com tot allò que va arribar de l’altra banda de l’Atlàntic, a Mèxic va adquirir un sabor distintiu que avui constitueix, juntament amb moltes altres coses, un component de la música mexicana. Així, les bandes dels pobles, la tradició musical dels quals és més un assumpte comunitari que acadèmic, abracen una diversitat enorme de repertori que va des dels sons tradicionals (com el són baixet, escalfà, mixteco, mixe, etc.), fins a obres del repertori “clàssic”, compostes per Verdi, per exemple, i adaptades a les variades dotacions que es poden trobar a les comunitats dels pobles mexicans. Aquest repertori, de vegades, es mostra en topes, que no són sinó duels de bandes i, de vegades, més que duels, enfrontaments entre tres, quatre o més bandes. A les topes prevaldrà la banda que més repertori domini, que més suporti les adversitats del clima i el cansament i fins i tot de la festa, en la seva invitació alcohòlica; la banda que més ràpid toqui, que tingui els músics més virtuosos i que més registre arribin i, de vegades, la banda que vagi més ben vestida. Tot es pot portar a competència.
Al voltant d’aquesta idea de la topa em vaig permetre construir aquest breu concert, o fantasia concertant, ja que no em vaig limitar a intentar recrear l’enfrontament entre dos acoblaments, sinó que, aprofitant la diferència de dimensions entre un quintet de metalls i una banda simfònica, em vaig permetre fantasiejar al voltant d’idees que envoltessin l’heroisme i la disputa entre forces fosques i lluminoses. La banda representa una entitat perniciosa que aguaita un poble; algun esperit fosc que vindria bé tirar lluny. El quintet, per contra, representa aquests herois del poble, músics, que buscaran expulsar l’entitat fosca. Només la percussió, i més particularment la tarola (com diem a Mèxic a la caixa), que és gairebé un sisè solista, serà com un arbitre o mediador que vetlla per un duel “honorable”.
L’obra inicia en un entorn nebulós i confús fins que apareixen els solistes, indagant com fer-se’n càrrec. Aviat les dues forces comencen a discutir i confrontar-se i la tarola a posar ordre, propiciant l’inici, com a tal, de la topa. Tots dos assemblatges mostraran les seves virtuts i habilitats. Després de diversos atzars, el quintet comprendrà que necessita fer alguna cosa més elaborada, per això és que plantegen una fugida com un conjur “més complex” contra l’esperit fosc de la banda. És la fugida allò que els dóna la victòria en aquesta mena d’exorcisme musical i allò que els permet portar l’obra a tons més alegres i festius, és a dir: a la resolució del conflicte i l’arribada d’un acord.

JUAN ANTONIO SERRANO

Va néixer a Alcanar l’any 1997. A l’edat de cinc anys, comença els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música d’Alcanar, on un any més tard comença els estudis de saxo i piano. Entra a formar part de la Banda Municipal d’Alcanar a l’edat de dotze anys, al mateix temps que continua els estudis musicals de la mà de Juanjo Villarroya, professor i actual director de l’EMMA. Una vegada acaba els estudis de batxillerat i grau mitjà, va accedir al Conservatori Superior de Música “Salvador Seguí” de Castelló, cursant la modalitat de composició. Amplia els seus estudis amb cursos i seminaris de composició impartits per Bert Appermont, James Barnes, Ferrer Ferrán, José Manuel López, Carlos Fontcuberta; i cursos de direcció amb Carlos Garcés. Darrerament, ha participat en la residència de composició de les Coves de Vinromà de la mà del compositor i percussionista David Moliner i ha guanyat el 3r premi del concurs de joves compositors organitzat per la fundació SGAE. Actualment, està acabant els estudis de composició al CSMC, a la vegada que cursa el “Mentoring program” del museu Tinguely de Basilea, sota la tutela de David Moliner.

JUAN VÁZQUEZ

Compositor, advocat, professor i director d’orquestra mexicà, originari de La Piedad, Michoacán; fundador i director titular de l’Orquestra Filharmònica del Tzintzuni a la ciutat de Morelia. Va iniciar els seus estudis de piano a primerenca edat, amb el mestre Saúl Heredia, per continuar després com a alumne dels mestres Mario Quiroz i Miriam Pérez Fleitas al Conservatori de les Roses. El 2006 inicia els seus estudis en composició de forma independent amb Jorge David García Castilla, fins al 2011, any en què ingressa a l’Escola Lliure de Dret per formar-se com a advocat. El 2016 continua els seus estudis musicals i de composició amb la mestra María Antonieta Lozano per després seguir de forma autodidacta.

És autor a la data de 46 obres musicals. La seva obra ha estat interpretada a diversos festivals i fòrums, entre els quals destaquen el Festival de Música de Morelia, “Miguel Bernal Jiménez”, el Festival Aires de la UNAM, el Festival Internacional de Piano de la UNAM i el Festival “Alfonso Ortiz Tirado ”, per esmentar-ne alguns. El 2021 va resultar guanyador del primer premi al Concurs de Composició per a Orquestra de Cambra “Arturo Márquez”, amb l’obra “Nocturn del Pacífic”, inspirada en els sons tradicionals dels Estats mexicans d’Oaxaca, Guerrero i el seu natal Michoacán. Com a director ha treballat, durant tres anys, en sis temporades de concerts com a director titular de l’Orquestra Filharmònica del Tzintzuni. Ha participat com a director convidat amb l’Orquestra de Cambra de la Ciutat de Mèxic, la Camerata Oaxaca, l’Orquestra Filharmònica de Sonora i l’Orquestra Simfònica de Michoacán.

COL·LABORADORS | COLABORADORES | PARTNERS